Tothom s'ha d'abrigar
si no vol ja tremolar,
perquè el fred fa el seu camí,
¡La mare que el va parir!
Arriba sense avisar
i traspassa tot el què hi ha,
una esgarrifança et recorre el cos
i s'endinsa fins el moll de l'os.
És l'espant dels més vellets
que queden arraulidets
i també dels més petits
que xerriquen a les nits.
Passa com una exhalació
sense fer cap distinció,
alts, baixos, pobres, rics,
tant li fa, ell no té amics.
Ahir, avui i demà tot igual continuarà,
l'hivern torna a venir
i el fred ja és aquí.
Publicat per Josep Andreu Palacios
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada