dilluns, 15 de desembre de 2008

Les llums de la gran ciutatsembla que es vagin apagant.Dels records no es pot viure,tampoc t´ajuden a oblidar.La teva cara és un esborrany per mi,la teva llum és el meu infinit.El teu somriure és tota una vida,vull tenir-lo sempre amb mi.I la lluna no camina allà dalti sé que avui no sortirà.I la lluna no camina allà dalti sé que avui...Tinc una arrel, tinc un afany.Ets un clar al mig de la nit.Aquest temps prop del teu perfumha encès un foc dins del meu pit.Que les muntanyes no semblen tan altessi no hi ets tu per fer-me existir.I la lluna no camina allà daltI sé que avui...Sé que avui només puc dir-te:Sempre estaràs al meu pensament,sempre estaràs al meu pensament.És el foc de la passióque no s´apaga sinó amb dolor.Ets el foc de la passiói sé que avui...Sempre estaràs al meu pensament,sempre estaràs al meu pensament.




Whiksyn's - Sempre Estarà...


-


Es una lletra molt maca, que ens ajuda a plantejarnos si realment
els recòrds de nòstra memòria fotogràfica, serveixen de gaire.
Ja q mes aviat, la majoria de cops fan mal, fan anyorar, produèixen nostàlgia i fan patir.
I es que de vegades mes val viure al moment que estar constantment mirant enrere..



Signat: Alba Hurtado!

La Lluna per tu Robaria...

Ves i diga-li a la pluja que no torni a venir.
Diga-li a la soledad que no la vull avui.

Ets la soga que m'aguanta i m'ofega al mateix temps.
La que em va fer néixer els somnis, la que me'ls fa malvé.


*Cada nit tinc un desig: la lluna per tu robaria.
I si es perd la seva llum, una obsessió a la llunyania.
Un somrís, t'han malferit, pel patiment que per tu ploro.
Ja s'ha apagat tot el meu foc, no ets l'única estrella de la nit, no ho ets.

Digues que el que ara sento no és de veritat.
Tot el que no som per creure per creure en un instant.


*Cada nit tinc un desig: la lluna per tu robaria. I si es perd la seva llum, una obsessió a la llunyania. Un somrís, t'han malferit, pel patiment que per tu ploro. Ja s'ha apagat tot el meu foc, no ets l'única estrella de la nit, no ho ets.



La Lluna - Ken Zazpi!

dimecres, 10 de desembre de 2008

Respecte

Vas córrer amb nosaltres
No vas poder escapar
Ofegat per les flames
I el teu propi estat
Carrers de la misèria
Els carrerons del món
Allà on la teua vida
Val menys que un segon
Vas caure estès a terra
No et vam poder ajudar
Tota la vida condemnats
A ser ignorats
No teníem res més
Només pedres i cors
L´única arma que ens quedava...
Per defensar, per decidir
La forma de vure, viure i existir
La nostra veu
I els nostres cors
Lluitant per la terra
I per un altre món.
Vas caure al precipici
D´un món globalitzat
Polítiques del somni Multinacional
Carrers de la vergonya
Carrers del primer món
Allà on les dissidències
Són carn de canó
Vas córrer espantat
Vas cridar sense por
Paraules d´amnistia
Respecte i amor.
No teníem res més
Només pedres i cors
L´única arma que ens quedava...
Per defensar, per decidir
La forma de vure, viure i existir
La nostra veu
I els nostres cors
Lluitant per la terra
I per un altre món.

dimarts, 9 de desembre de 2008

Silenci

S'obre un silenci,
i no vull pensar,
la nit em devora
i no em deixa anar.

Només hi ha la pluja
que em diu: "-sólament
un raig d'esperança
dirà què has de fer".

La ment tambaleja,
el sòl és inquiet,
la neu és glaçada
i el meu cor de gel.

S'obre un silenci,
i no vull pensar,
la nit em devora
i no em deixa anar.

Tanco una porta,
ella es torna a obrir,
allò que abandono,
allò torna a mi.

Ja no en tinc més ganes,
no vull cap més mal,
potser la meva ànima
ha arribat al final.

S'obre un silenci,
i no vull pensar,
la nit em devora
i no em deixa anar.

Break on Through

Atraviesa
Sabes que el día destruye la noche. La noche divide al día. Trate de correr. Trate de esconderme. Atraviesa al otro lado. Perseguimos nuestros placeres aquí, enterramos nuestros tesoros allá. ero, ¿puedes recordar todavía el tiempo que lloramos?Atraviesa hacia el otro lado. Todo el mundo ama a mi chica….Ella se, Ella se, Ella se eleva. Encontré una isla en tus brazos. Un país en tus ojos. Brazos que nos encadenan. Ojos que mienten. Atraviesa hacia el otro lado. Representamos la escena, semana tras semana, día tras día, hora tras hora. La puerta es recta, profunda y ancha. Atraviesa hacia el otro lado. Atraviesa Si,si,si,si,si



Lletra traduida de Break on Through de The Doors.

SI PARLO DELS TEUS ULLS

    Si parlo dels teus ulls em fan ressò
    cadiretes de boga i un ponent de coloms.
    Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

    Si parlo dels teus llavis em fan ressò
    profundíssimes coves i ritmes de peresa.
    Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

    Si parlo dels teus cabells em fan ressò
    platges desconegudes i quietuds d'església.
    Els teus cabells, com l'escuma del vent.

    Si parlo de les teves mans em fan ressò
    melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
    Les teves mans, tan lleus com un sospir.

    Si parlo del teu cos,
    del teu cos que he estimat,
    només em fa ressò la meva veu,
    i llavors tanco avarament els ulls
    i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
    que he seguit lentament a través del teu cos
    tan càlid com la llum,
    tan dens com el silenci.



Miquel Martí i Pol

dissabte, 6 de desembre de 2008

EL somriure

Trucan a la porta , se qui es , algún cop ja havia vingut a fer-me una visita ,feia temps que l’esperava.
La deixo passar, em mira , de dalt a baix , repassant cada una de les meves característiques .Fa un gest amb el cap com confirmant , que sí, sóc jo aquest cop la persona que busca.
Tenia el sopar preparat i vaig oferir-l’hi un plat , aquesta nit la compartiríem juntes , la última nit .
Agafava la cullera lentament i la rellepava amb una gran ansietat , la cara que mostrava era de un plaer total . I las seves mans pàl·lides agafaven el got de vi amb delicadesa .Tots els seus moviments eren suaus .
Al acabar el sopar , va remoure tota la petita casa i va trobar el que ella buscava un tocadiscs . Va posar una cançó lenta , un blues ,ballava amb tanta cura que no tocava de peus a terra , em va em convidar a ballar-la .
Jo no volia aceptar aquell vall , la seva mirada em feia por , peró tot i així era l’hora , no volia que passes mes temps , jo ja tenia 87 anys era un home vell sense cap destí i sense cap motivació .
M’entres ballàvem em vaig recolzar el meu cap junt amb el seu pit , un llàgrima freda queia per la meva galta dreta , una llagrima qeu recordava tots aquells anys viscuts .
Alegries , penes , emocions positives , i negatives unes emocions que se les enduia l’aire.
Ella mirant-me els ulls em va fer un somriure , un somriure irònic potser , un somriure amb malicia , em recorria fred per tot el cos de pensar que aquell somriure era el somriure de la meva pròpia mort .

dimecres, 3 de desembre de 2008

Nemo


Éste soy yo para siempre
Uno de los perdidos
El único sin un nombre
Sin un corazón honrado como compañía

Éste soy yo para siempre
Una persona sin un nombre
Estos versos son el último esfuerzo
Para encontrar el sentido de vida perdido

Oh cómo desearía
Una lluvia consoladora
Todo lo que deseo es poder soñar otra vez
Mi corazón amoroso
Perdido en la oscuridad
Por esperanza daría lo mejor de mí

Mi flor, marchita entre
Las páginas 2 y 3
Aquella sola vez y para siempre la flor se fue con mis pecados
Camina por el camino oscuro
Duerme con ángeles
Pídele ayuda al pasado
Tocame con tu amor
Y revelame mi verdadero nombre

Oh, cómo desearía
Una lluvia consoladora
Todo lo que deseo es poder soñar otra vez
Mi corazón amoroso
Perdido en la oscuridad
Por esperanza daría lo mejor de mí

Oh cómo desearía
Una lluvia consoladora
Oh cómo desearía poder soñar de nuevo
De una vez y por todas
Y todas de una vez
Nemo es mi nombre de ahora en mas...




Nightwish
 
Clicky Web Analytics