dijous, 19 de març de 2009

Massís de Montgrí

Aquí tenim una imatge del massís del Montgrí.

divendres, 13 de març de 2009

Ermita de Santa Caterina:

EL DIA QUE ET MEREIXI:

El dia que et mereixi seré una persona increïble, seré de lo bo lo millor. M’admiraràs quasi tant com t’admiro jo a tu. Els ocells deixaran de cantar, els núvols deixaran de ser blancs, tot això el dia que tu et mereixis algú com jo!

El dia que et mereixi hauré fet tant per tu com el que has fet tu per mi. Posar cara de que estàs amb mi quan ningú més hi està, fer veure que tinc raó encara que no la tingui. Llavors la nostra amistat arribarà a tenir un balanç igual a zero, però un zero acompanyat de molts uns a l’esquerra.
Ja sé que aquell dia les coses no canviaran gaire per la teva part, seguiràs a l’altre costat de les meves coses com sempre, amb un viatge a qualsevol altre destí menys el meu. Però, potser fins aleshores ja em sentiré millor mentrestant hauràs de perdonar-me si segueixo sent un dia en el teu calendari, si segueixo trucant-te de tant en tant recordant-te que hem de quedar, i aquell moment amb tota garantia de poder continuar les coses just en el punt on les vam deixar.

Ara que ho penso és difícil que arribi el dia en que et mereixi. Les persones, les relacions, les amistats, la parella, representen un equilibri molt inestable, impossible, contradictori encara queen ocasions sigui afortunadament o desgraciadament necessari.

El dia que et mereixi et trucaré.

dijous, 12 de març de 2009


L'Ermita de Sant Ponç

dilluns, 2 de març de 2009

Com fer un comentari de text

Feina preliminar

Primer caldrà fer un resum de la descripció externa del text. S’ha de plasmar, llavors, la nostra impressió personal a partir d’aquestes dades obtingudes (primera impressió, hipòtesi inicial a partir de la simple observació). Aquesta visió inicial es pot, per suposat, contradir en acabat, després d’analitzar a fons el text. I és que d’això es tracta; fer un anàlisi el més meticulós possible i extreure’n conclusions.

Seguidament subratllarem les paraules i frases claus per establir quines són les parts del text que es veuen físicament (per exemple plantejament, nus i desenllaç). A més, podem marcar les figures retòriques, o aquelles frases que, abans de començar a analitzar a fons, trobem remarcables.

Abans d’iniciar el comentari cal repassar alguns punts per ordenar les idees. Pel que fa al significat o tema haurem de treballar, primer de tot, amb el títol, doncs és una síntesi que, fins i tot, ens pot donar a conèixer quin tipus de text estem treballant (en el cas de Solitud, podem indicar la idea general que transmet el títol de la novel·la o centrar-nos en el significat del títol d’un capítol)

Un cop fet això caldrà centrar-nos, si n’hi ha, en el conflicte (allò què passa, per què esdevé etc.)

Un altre punt a tenir en compte són els personatges, qui són, com actuen davant el conflicte, el possible simbolisme que puguin esdevenir etc.

La veu narrativa, dins el significat, és un altre punt important. Podem analitzar si es tracta d’estil directe o indirecte, qui és el narrador o si aquest varia...

L’ambient del text també és important. És bo, de vegades, fer un petit estudi sobre la geografia de la novel·la, el context històric en què es basa...

El significant, la forma

Ens haurem de fixar, pel que fa a la forma si es tracta d’un poema, un text en prosa... (és a dir, gènere i subgènere) aquí, no cal dir-ho, hi ha infinitat de possibilitats. És útil, tanmateix, fer constar quin estil narratiu presenta el text, així com els recursos literaris propis de la forma (tipus de lletra, marges, disposició...)

En certes obres podem trobar una gran riquesa lèxica. En aquest punt podem analitzar, per exemple, quans cops es repeteix un fonema.

En el cas que sigui una obra en vers ens serà possible –i realment útil—analitzar la mètrica (número de versos, rima...)

Pel que fa a la morfosintaxi ens podem fixar en la quantitat de frases subordinades, juxtaposades, oracions simples... que poden crear asíndeton, paral·lelisme sintàctic, sil·lepsi (manca de concordança entre morfemes i sintagmes).

Finalment ens serà possible remarcar quin tipus de frases abunden més (imperativa, descriptiva), fent referència als diversos usos del llenguatge.

Aquest és, en definitiva un molt curt esquema que pot servir de guia, però no s’ha de prendre mai com a norma, dons a l’hora d’analitzar literatura no manquen l’abundància de detalls i els punts de vista.

 
Clicky Web Analytics