dilluns, 21 de desembre del 2009

HOlaaaaaa Busqueeeeeetss!!!!!! fes-nos classeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee !!!!! volem retornar a gaudir de la solitud!!

divendres, 29 de maig del 2009

DEIXA'M DIR-TE


Deixa’m dir-te, que esgarrapes de una manera desagradable .
Deixa’m dir-te , que les teves paraules son foc.
Deixa’m explicar-te , que sóc de ferro, les teves ungles no em fan mal.
Deixa’m explicar-te ,que tinc agulla i fil per poder la boca cosir.
Deixa’m recordar-te ,que tindràs ànsies de obtenir la felicitat.
Deixa’m recordar-te, que no estaré al teu costat...

dimecres, 27 de maig del 2009

insultem en català

http://www.youtube.com/watch?v=I11uXQMoRkc&feature=related

dimecres, 1 d’abril del 2009

AMIGA ( GRACIAS POR VENIR)

Amiga
Tú que puedes verla Jugando en su inocencia, dime por favor
Hablame sus cosas Si es bella o caprichosa para este dolor
Que oprime mi garganta
Sabiendo que ella crece sin mi amor
Pensando que yo vivo en el azul del cielo
Y en el infierno estoy
Amiga
Le has dicho que la quiero
Que por ella me muero , házcelo saber
Que el aire tiene un beso Y la tierra mis manos
Que la harán crecer Y cuando tenga miedo Acúnala en tu pecho ,
Que se sienta bien
Protégela en sus sueños
Yo no lo puedo hacer
Y nunca le cuentes que yo sigo
Viviendo en los barrotes de esta vil prisión Si , dile la verdad
Que yo pagué mis penas culpa de un error
Y ahuyéntale a los lobos que andan por la vida Hazle comprender
Que en ella está el camino Que lo sepa ver...
Amiga Como darle las gracias
Después de tanto tiempo tú sigues aquí
Me curas con palabras Regalas tu sonrisa
Tu has creido en mi
No sé que puedo darte Ya ves que nada tengo Solo mi amistad
Y unos ojos marchitos de tanto sufrimiento
Y de tanto llorar Y si mañana muero
Me marcharé tranquila al saber que tú
Proteges mi tesoro ,
La calmas en sus lloros
Que tú eres su luz Amiga si hay dos vidas, La mía es para ti
Ya sabes que te quiero Gracias por venir.

p.d: Aquesta cançó parla de una dona que te una filla i desprès va a la presso , al cap de un temps fa venir a la seva amiga, per que li "robi" la maternitat per que no la pot cuidar.

EM DIREU QEU NO ES MACA??????????????? TSSS

dijous, 19 de març del 2009

Massís de Montgrí

Aquí tenim una imatge del massís del Montgrí.

divendres, 13 de març del 2009

Ermita de Santa Caterina:

EL DIA QUE ET MEREIXI:

El dia que et mereixi seré una persona increïble, seré de lo bo lo millor. M’admiraràs quasi tant com t’admiro jo a tu. Els ocells deixaran de cantar, els núvols deixaran de ser blancs, tot això el dia que tu et mereixis algú com jo!

El dia que et mereixi hauré fet tant per tu com el que has fet tu per mi. Posar cara de que estàs amb mi quan ningú més hi està, fer veure que tinc raó encara que no la tingui. Llavors la nostra amistat arribarà a tenir un balanç igual a zero, però un zero acompanyat de molts uns a l’esquerra.
Ja sé que aquell dia les coses no canviaran gaire per la teva part, seguiràs a l’altre costat de les meves coses com sempre, amb un viatge a qualsevol altre destí menys el meu. Però, potser fins aleshores ja em sentiré millor mentrestant hauràs de perdonar-me si segueixo sent un dia en el teu calendari, si segueixo trucant-te de tant en tant recordant-te que hem de quedar, i aquell moment amb tota garantia de poder continuar les coses just en el punt on les vam deixar.

Ara que ho penso és difícil que arribi el dia en que et mereixi. Les persones, les relacions, les amistats, la parella, representen un equilibri molt inestable, impossible, contradictori encara queen ocasions sigui afortunadament o desgraciadament necessari.

El dia que et mereixi et trucaré.

dijous, 12 de març del 2009


L'Ermita de Sant Ponç

dilluns, 2 de març del 2009

Com fer un comentari de text

Feina preliminar

Primer caldrà fer un resum de la descripció externa del text. S’ha de plasmar, llavors, la nostra impressió personal a partir d’aquestes dades obtingudes (primera impressió, hipòtesi inicial a partir de la simple observació). Aquesta visió inicial es pot, per suposat, contradir en acabat, després d’analitzar a fons el text. I és que d’això es tracta; fer un anàlisi el més meticulós possible i extreure’n conclusions.

Seguidament subratllarem les paraules i frases claus per establir quines són les parts del text que es veuen físicament (per exemple plantejament, nus i desenllaç). A més, podem marcar les figures retòriques, o aquelles frases que, abans de començar a analitzar a fons, trobem remarcables.

Abans d’iniciar el comentari cal repassar alguns punts per ordenar les idees. Pel que fa al significat o tema haurem de treballar, primer de tot, amb el títol, doncs és una síntesi que, fins i tot, ens pot donar a conèixer quin tipus de text estem treballant (en el cas de Solitud, podem indicar la idea general que transmet el títol de la novel·la o centrar-nos en el significat del títol d’un capítol)

Un cop fet això caldrà centrar-nos, si n’hi ha, en el conflicte (allò què passa, per què esdevé etc.)

Un altre punt a tenir en compte són els personatges, qui són, com actuen davant el conflicte, el possible simbolisme que puguin esdevenir etc.

La veu narrativa, dins el significat, és un altre punt important. Podem analitzar si es tracta d’estil directe o indirecte, qui és el narrador o si aquest varia...

L’ambient del text també és important. És bo, de vegades, fer un petit estudi sobre la geografia de la novel·la, el context històric en què es basa...

El significant, la forma

Ens haurem de fixar, pel que fa a la forma si es tracta d’un poema, un text en prosa... (és a dir, gènere i subgènere) aquí, no cal dir-ho, hi ha infinitat de possibilitats. És útil, tanmateix, fer constar quin estil narratiu presenta el text, així com els recursos literaris propis de la forma (tipus de lletra, marges, disposició...)

En certes obres podem trobar una gran riquesa lèxica. En aquest punt podem analitzar, per exemple, quans cops es repeteix un fonema.

En el cas que sigui una obra en vers ens serà possible –i realment útil—analitzar la mètrica (número de versos, rima...)

Pel que fa a la morfosintaxi ens podem fixar en la quantitat de frases subordinades, juxtaposades, oracions simples... que poden crear asíndeton, paral·lelisme sintàctic, sil·lepsi (manca de concordança entre morfemes i sintagmes).

Finalment ens serà possible remarcar quin tipus de frases abunden més (imperativa, descriptiva), fent referència als diversos usos del llenguatge.

Aquest és, en definitiva un molt curt esquema que pot servir de guia, però no s’ha de prendre mai com a norma, dons a l’hora d’analitzar literatura no manquen l’abundància de detalls i els punts de vista.

dijous, 19 de febrer del 2009

El Racisme

Aquesta vegada es tracta d'un video (diuen que una imatge val més que mil paraules) que ha aparegut avui (19 de febrer) per televisió. Reflecteix molt breument algunes opinions sobre el racisme d'alguns alumnes del nostre institut.


dimecres, 4 de febrer del 2009

LA LLENGUA MASCLE

Els modernistes creuen en el poder subjectiu de les paraules, utilitzen el llenguatge per produir unes determinades sensacions( por, angoixa, fredor,etc..) d'aquesta manera la llengua adquireix unes propietats musicals.
El so de les paraules es tan important com el seu significat.
A vegades utilitza una llengua dura, que s'anomena llengua mascle.
Els fragments descriptius de paisatge i de persona son els mes personals i els de més alta qualitat, al costat de moments molts durs trobem uns moments lírics de qualitat poètica.

divendres, 30 de gener del 2009

Aguanta

A vegades és fácil sentir-se l’únic del món que està lluitant,
que està frustrat, o insatisfet,
o que s'està quedant enrera de la resta de la humanitat.
Però, aquest sentiment és mentida.
I si aguantes, si trobés forces per enfrontar-te a tot un altre dia més,
algú et trobara i fara que les coses millorin.
Perquè tots nessesitem una mica d’ajuda a vegades.
Algú que ens ajudi a escoltar la música del món per recordar-nos que no sempre serà així... que tot pot millorar.
Que algú és fora...
I que algú et trobarà.
Aguanta perquè la vida val la pena.

dimecres, 28 de gener del 2009

La llengua mascle i la llengua en el Modernisme

La llengua mascle

És un estil amb lèxic agrest, pseudo-dialectal i rústec, amb interjeccions, augmentatius i locucions rurals, barrejat amb fragments molt poètics que reforcen els efectes suggestius "per hipnotitzar l'ànima del lector", com diu Raimon Casellas.

Té un estil parlat: renecs, frases sincopades, barbarismes, repeticions, exclamacions, diminutius, dialectismes i vulgarismes en morfologia i sintaxi.



La llengua en el modernisme

Els modernistes creuen en el poder suggestiu de les paraules. Utilitzen el llenguatge per transmetre unes determinades sensacions (por, angoixa, fredor...). D'aquesta manera podríem dir que la llengua adquireix unes propietats musicals. El "so de les paraules" és tan important com el seu significat. A vegades no es tracta d'una melodia dolça i harmoniosa. A voltes utilitzen una llengua, una harmonia dura, allò que s'ha anomenat llengua mascle. Els fragments descriptius de paisatges i persones són els més íntims i de més alta qualitat que contrasten amb els moments especialment durs on trobem mostres líriques de gran qualitat poètica.

divendres, 9 de gener del 2009

SÉ...

El mínim que sé de la vida és als llibres que mai llegeixo. El mínim que sé de la vida és a les línies que mai he escrit, el mínim que sé de la vida ho explico prenent un cafè, s’entén prenent una copa i s’oblida prenent dues copes.
No t’emocionis ni tinguis falses esperances, perquè amb el que sé de la vida , quasi no s’omple un cor per petit que sigui.
Començo pel que sé amb seguretat. Sé que, amb una mica de sort et moriràs una vegada, així que procura no morir-te més vegades pel camí. Per evitar-ho et regalo un mètode que mai falla. Quan deixis de dir tot va bé, aquell dia t’estaràs morin una mica.
Sé que sempre has de tenir mes projectes que records. Crea el teu propi camí per se feliç,encara que t’aviso, no sempre seràs ama i senyora de les teves expectatives.
Entre el que sé de la vida també et diré que res del que viuràs valdrà la pena sense algú que et faci ser incoherent. Ni flors, ni espelmes, ni la llum de la lluna. Aquell es el veritable romanticisme . Algú que arribi,i t’inciti a fer coses que mai creies ser capaç de fer, que t’arranqui els teus principis, els teus valors, els teus jo mai...
Tant de bo estimis molt i molt bé, fins i tot a risc de ser corresposta. Que desitgis i siguis desitjada , que ès frustrin totes les teves esperances i que acabis descobrint que l'única forma de retornar el primer amor, que és el propi, és en altres braços.
Sé que tindràs dues emocions inútils associades al passat, arrepentiment i culpa, i una emoció inútil associada al futur, la preocupació. Com més aviat de desprenguis de les tres, abans començaràs a apreciar l'única cosa que tens.
Què més?
Ah sí. Sé que almenys un amic et traira, un altre serà traït per tu, i compte només amb els tres principals, perquè a partir d'aquí, tot és mentida.
Per a acabar, i parlant del tema, deixa'm que et presenti al teu millor enemic:Es diu por. Queda't amb la seva cara, perquè estarà preocupant-te d'ara endavant.
Por al fracàs. Por al que diran. Por a perdre el que tens. Por a aconseguir-ho. Por a saber poc de la vida. Por a tenir raó...
 
Clicky Web Analytics