DEIXA'M DIR-TE

Deixa’m dir-te, que esgarrapes de una manera desagradable .
Deixa’m dir-te , que les teves paraules son foc.
Deixa’m explicar-te , que sóc de ferro, les teves ungles no em fan mal.
Deixa’m explicar-te ,que tinc agulla i fil per poder la boca cosir.
Deixa’m recordar-te ,que tindràs ànsies de obtenir la felicitat.
Deixa’m recordar-te, que no estaré al teu costat...

AMIGA ( GRACIAS POR VENIR)

Amiga
Tú que puedes verla Jugando en su inocencia, dime por favor
Hablame sus cosas Si es bella o caprichosa para este dolor
Que oprime mi garganta
Sabiendo que ella crece sin mi amor
Pensando que yo vivo en el azul del cielo
Y en el infierno estoy
Amiga
Le has dicho que la quiero
Que por ella me muero , házcelo saber
Que el aire tiene un beso Y la tierra mis manos
Que la harán crecer Y cuando tenga miedo Acúnala en tu pecho ,
Que se sienta bien
Protégela en sus sueños
Yo no lo puedo hacer
Y nunca le cuentes que yo sigo
Viviendo en los barrotes de esta vil prisión Si , dile la verdad
Que yo pagué mis penas culpa de un error
Y ahuyéntale a los lobos que andan por la vida Hazle comprender
Que en ella está el camino Que lo sepa ver...
Amiga Como darle las gracias
Después de tanto tiempo tú sigues aquí
Me curas con palabras Regalas tu sonrisa
Tu has creido en mi
No sé que puedo darte Ya ves que nada tengo Solo mi amistad
Y unos ojos marchitos de tanto sufrimiento
Y de tanto llorar Y si mañana muero
Me marcharé tranquila al saber que tú
Proteges mi tesoro ,
La calmas en sus lloros
Que tú eres su luz Amiga si hay dos vidas, La mía es para ti
Ya sabes que te quiero Gracias por venir.

p.d: Aquesta cançó parla de una dona que te una filla i desprès va a la presso , al cap de un temps fa venir a la seva amiga, per que li "robi" la maternitat per que no la pot cuidar.

EM DIREU QEU NO ES MACA??????????????? TSSS

L'Ermita de Sant Ponç

EL somriure

Trucan a la porta , se qui es , algún cop ja havia vingut a fer-me una visita ,feia temps que l’esperava.
La deixo passar, em mira , de dalt a baix , repassant cada una de les meves característiques .Fa un gest amb el cap com confirmant , que sí, sóc jo aquest cop la persona que busca.
Tenia el sopar preparat i vaig oferir-l’hi un plat , aquesta nit la compartiríem juntes , la última nit .
Agafava la cullera lentament i la rellepava amb una gran ansietat , la cara que mostrava era de un plaer total . I las seves mans pàl·lides agafaven el got de vi amb delicadesa .Tots els seus moviments eren suaus .
Al acabar el sopar , va remoure tota la petita casa i va trobar el que ella buscava un tocadiscs . Va posar una cançó lenta , un blues ,ballava amb tanta cura que no tocava de peus a terra , em va em convidar a ballar-la .
Jo no volia aceptar aquell vall , la seva mirada em feia por , peró tot i així era l’hora , no volia que passes mes temps , jo ja tenia 87 anys era un home vell sense cap destí i sense cap motivació .
M’entres ballàvem em vaig recolzar el meu cap junt amb el seu pit , un llàgrima freda queia per la meva galta dreta , una llagrima qeu recordava tots aquells anys viscuts .
Alegries , penes , emocions positives , i negatives unes emocions que se les enduia l’aire.
Ella mirant-me els ulls em va fer un somriure , un somriure irònic potser , un somriure amb malicia , em recorria fred per tot el cos de pensar que aquell somriure era el somriure de la meva pròpia mort .

CARLES RIBA

Conjuraria, mans al cel, la nit
i amb la nit una tempesta ardent:
grans vents que desnaturen harmoniosos llacs,
i corns d'empait sorrut dins la dolçor dels bacs,
i brusques morts d'estels; i de sobte, després, una aurora esclatant que et revelés -conjuraria, mans al cel, per a omplir els teus braços oberts. Em caldria, la mà sobre el teu front, el parlar d'un llenguatge inexistent: violins entre els nacres d'un silenci marí, i aloses sobre el món en son primer matí i sil·labeig de fonts; i de sobte, després, ton nom quotidià que et despertés -caldrien per a acompanyar, amor, els meus somnis oferts.