Ermita de Santa Caterina:

EL DIA QUE ET MEREIXI:

El dia que et mereixi seré una persona increïble, seré de lo bo lo millor. M’admiraràs quasi tant com t’admiro jo a tu. Els ocells deixaran de cantar, els núvols deixaran de ser blancs, tot això el dia que tu et mereixis algú com jo!

El dia que et mereixi hauré fet tant per tu com el que has fet tu per mi. Posar cara de que estàs amb mi quan ningú més hi està, fer veure que tinc raó encara que no la tingui. Llavors la nostra amistat arribarà a tenir un balanç igual a zero, però un zero acompanyat de molts uns a l’esquerra.
Ja sé que aquell dia les coses no canviaran gaire per la teva part, seguiràs a l’altre costat de les meves coses com sempre, amb un viatge a qualsevol altre destí menys el meu. Però, potser fins aleshores ja em sentiré millor mentrestant hauràs de perdonar-me si segueixo sent un dia en el teu calendari, si segueixo trucant-te de tant en tant recordant-te que hem de quedar, i aquell moment amb tota garantia de poder continuar les coses just en el punt on les vam deixar.

Ara que ho penso és difícil que arribi el dia en que et mereixi. Les persones, les relacions, les amistats, la parella, representen un equilibri molt inestable, impossible, contradictori encara queen ocasions sigui afortunadament o desgraciadament necessari.

El dia que et mereixi et trucaré.

Aguanta

A vegades és fácil sentir-se l’únic del món que està lluitant,

que està frustrat, o insatisfet,

o que s'està quedant enrera de la resta de la humanitat.
Però, aquest sentiment és mentida.

I si aguantes, si trobés forces per enfrontar-te a tot un altre dia més,

algú et trobara i fara que les coses millorin.
Perquè tots nessesitem una mica d’ajuda a vegades.
Algú que ens ajudi a escoltar la música del món per recordar-nos que no sempre serà així... que tot pot millorar.
Que algú és fora...

I que algú et trobarà.

Aguanta perquè la vida val la pena.

SÉ...

El mínim que sé de la vida és als llibres que mai llegeixo. El mínim que sé de la vida és a les línies que mai he escrit, el mínim que sé de la vida ho explico prenent un cafè, s’entén prenent una copa i s’oblida prenent dues copes.
No t’emocionis ni tinguis falses esperances, perquè amb el que sé de la vida , quasi no s’omple un cor per petit que sigui.
Començo pel que sé amb seguretat. Sé que, amb una mica de sort et moriràs una vegada, així que procura no morir-te més vegades pel camí. Per evitar-ho et regalo un mètode que mai falla. Quan deixis de dir tot va bé, aquell dia t’estaràs morin una mica.
Sé que sempre has de tenir mes projectes que records. Crea el teu propi camí per se feliç,encara que t’aviso, no sempre seràs ama i senyora de les teves expectatives.
Entre el que sé de la vida també et diré que res del que viuràs valdrà la pena sense algú que et faci ser incoherent. Ni flors, ni espelmes, ni la llum de la lluna. Aquell es el veritable romanticisme . Algú que arribi,i t’inciti a fer coses que mai creies ser capaç de fer, que t’arranqui els teus principis, els teus valors, els teus jo mai...
Tant de bo estimis molt i molt bé, fins i tot a risc de ser corresposta. Que desitgis i siguis desitjada , que ès frustrin totes les teves esperances i que acabis descobrint que l'única forma de retornar el primer amor, que és el propi, és en altres braços.

Sé que tindràs dues emocions inútils associades al passat, arrepentiment i culpa, i una emoció inútil associada al futur, la preocupació. Com més aviat de desprenguis de les tres, abans començaràs a apreciar l'única cosa que tens.
Què més?

Ah sí. Sé que almenys un amic et traira, un altre serà traït per tu, i compte només amb els tres principals, perquè a partir d'aquí, tot és mentida.
Per a acabar, i parlant del tema, deixa'm que et presenti al teu millor enemic:Es diu por. Queda't amb la seva cara, perquè estarà preocupant-te d'ara endavant.

Por al fracàs. Por al que diran. Por a perdre el que tens. Por a aconseguir-ho. Por a saber poc de la vida. Por a tenir raó...

UNA PERSONA!

En aquest moment hi ha sis mil milions, quatre-cents setanta milions, vuit-centes divuit mil, sis-centes setanta-i-una persones el món.

Algunes corren espantades. D' altres tornen a casa. Algunes diuen mentides per a arribar al final del dia. Unes altres simplement estan enfrontant-se a la veritat. Alguns són homes malvats en guerra amb els bons. I alguns altres són bons, lluitant amb els malvats.

Sis mil milions de persones en el món.
Sis mil milions d'ànimes.

I avegades tot el que necessites és una!

Creixé

Creixé es aprendre acomiadar-se, conèixer cada vegada ,mes gent que ja no hi es, conèixer de memoria la direcció dels tanatoris i somriure de tan plorar perquè en tot areu la meitat de la població viu orientada cap a un lloc fosc no hi arriba el sol.
Amb l’edat les coses van cambian de mida. Les grans es fan petites i les coses minúscules, cada vegada molesten mes, fins que un dia ens maten.
Hi ha moments en la nostre vida en els quals aprenem a viure amb l’angustia sensació de quedarnos sols...
Per això sempre que noto la soledat d’algu ,mai s' hem pasa pel cap manifesta cap tipus de burla o menyspreu. Miro als que ho fan i sento llàstima per ells. Sembla que mai han estat sols i si ho haguessin estat estic segura de que no ho van saber apreciar.

LLENÇAT

Caus a terra molt avall
creus que no te'n sortiras
pro amb els mesos te n'adones
que tornes a començar
i a força de molt de caure i de tornar-te aixecar
veus que les coses no canvien pro no ets qui ere'ts abans
doncs ja estat ja 5 o 6
i soc el que ara tinc
no vull pensar en el que arribara
llençat
que ara es unic i no repetiràs
em sento que el cor no para de bategar
i diu que'm llenci
que no pensi en tot el que vindra
que un llapis mai no dibuixa sense una ma
I perque els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps
que ja fare el que no vaig fer
Doncs avui o potser dema
seré aqui o seré per allà
seré un tros de l'univers que no nota el pas del temps
al que faig a cada instant es la força que em fa gran
no vull pensar en el que arribara demà
Llençat
que ara es unic i no repetiras
em sento que el cor no para de bategar
i em diu que'm llenci
que no pensi en tot el que vindra
que un llapis no dibuixa sense una mà
Llençat
que ara es unic i no repetiras
em sento el cor no para de bategar
i em diu que'm llenci
que no pensi en el que vindra
que un llapis mai no dibuixar sense una mà

Lax'n'Busto



mariam!!