Feina preliminar
Primer caldrà fer un resum de la descripció externa del text. S’ha de plasmar, llavors, la nostra impressió personal a partir d’aquestes dades obtingudes (primera impressió, hipòtesi inicial a partir de la simple observació). Aquesta visió inicial es pot, per suposat, contradir en acabat, després d’analitzar a fons el text. I és que d’això es tracta; fer un anàlisi el més meticulós possible i extreure’n conclusions.
Seguidament subratllarem les paraules i frases claus per establir quines són les parts del text que es veuen físicament (per exemple plantejament, nus i desenllaç). A més, podem marcar les figures retòriques, o aquelles frases que, abans de començar a analitzar a fons, trobem remarcables.
Abans d’iniciar el comentari cal repassar alguns punts per ordenar les idees. Pel que fa al significat o tema haurem de treballar, primer de tot, amb el títol, doncs és una síntesi que, fins i tot, ens pot donar a conèixer quin tipus de text estem treballant (en el cas de Solitud, podem indicar la idea general que transmet el títol de la novel·la o centrar-nos en el significat del títol d’un capítol)
Un cop fet això caldrà centrar-nos, si n’hi ha, en el conflicte (allò què passa, per què esdevé etc.)
Un altre punt a tenir en compte són els personatges, qui són, com actuen davant el conflicte, el possible simbolisme que puguin esdevenir etc.
La veu narrativa, dins el significat, és un altre punt important. Podem analitzar si es tracta d’estil directe o indirecte, qui és el narrador o si aquest varia...
L’ambient del text també és important. És bo, de vegades, fer un petit estudi sobre la geografia de la novel·la, el context històric en què es basa...
El significant, la forma
Ens haurem de fixar, pel que fa a la forma si es tracta d’un poema, un text en prosa... (és a dir, gènere i subgènere) aquí, no cal dir-ho, hi ha infinitat de possibilitats. És útil, tanmateix, fer constar quin estil narratiu presenta el text, així com els recursos literaris propis de la forma (tipus de lletra, marges, disposició...)
En certes obres podem trobar una gran riquesa lèxica. En aquest punt podem analitzar, per exemple, quans cops es repeteix un fonema.
En el cas que sigui una obra en vers ens serà possible –i realment útil—analitzar la mètrica (número de versos, rima...)
Pel que fa a la morfosintaxi ens podem fixar en la quantitat de frases subordinades, juxtaposades, oracions simples... que poden crear asíndeton, paral·lelisme sintàctic, sil·lepsi (manca de concordança entre morfemes i sintagmes).
Finalment ens serà possible remarcar quin tipus de frases abunden més (imperativa, descriptiva), fent referència als diversos usos del llenguatge.
Aquest és, en definitiva un molt curt esquema que pot servir de guia, però no s’ha de prendre mai com a norma, dons a l’hora d’analitzar literatura no manquen l’abundància de detalls i els punts de vista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada