Silenci

S'obre un silenci,
i no vull pensar,
la nit em devora
i no em deixa anar.

Només hi ha la pluja
que em diu: "-sólament
un raig d'esperança
dirà què has de fer".

La ment tambaleja,
el sòl és inquiet,
la neu és glaçada
i el meu cor de gel.

S'obre un silenci,
i no vull pensar,
la nit em devora
i no em deixa anar.

Tanco una porta,
ella es torna a obrir,
allò que abandono,
allò torna a mi.

Ja no en tinc més ganes,
no vull cap més mal,
potser la meva ànima
ha arribat al final.

S'obre un silenci,
i no vull pensar,
la nit em devora
i no em deixa anar.